Tasca 7 – Podcasts

23 05 2010

Hola de nou,

Aquí em teniu intentant fer una entrada al bloc una mica decent,  ja que sinó vaig errada, és la última. Després de llegir-me l’enunciat de l’exercici, que amb tantes preguntes sembla més aviat l’examen de conduir, intentaré respondre-les tots i a veure si ens en sortim d’aprovar l’assignatura.

Que és un podcast?

Em sona la parauleta però no la sabria definir, ho miraré a Internet. La wikipedia en dona una definició acceptable però no és qüestió de copiar-la no? (les ganes hi són)mira tu, en aquesta altra pàgina la definició és més completa. Bé en definitiva em diu que és un arxiu d’àudio o vídeo que et pots descarregar d’Internet des del teu ordinador.

I com es descarrega?

Doncs molt fàcil, primer que tot es necessita connexió a Internet, després  has d’haver-te instal·lat un software i ara ja només queda subscriure’t  al servei de la pàgina que tu vulguis. De software per a podcast  n’hi ha molts de disponibles, la majoria gratuïts. Aquí en deixo alguns:

Audacity

Easy Podcast

Juice

@Podder

Doppler

Golden Ear

Peapod

Free Podcast Maker

I quin avantatge en trec d’això?

  • Puc veure un vídeo o escoltar un àudio  en un lloc sense cobertura o sense necessitat d’estar connectat a la xarxa (havent-lo descarregat amb anterioritat)i  en el moment que jo desitgi.
  • Si  em subscric al servei de podcast que m’interessin , rebré els arxius nous mitjançant rss de forma automàtica sense tenir que estar pendent de les últimes entrades.

De quina temàtica acostumen a ser els podcasts?

Passa exactament el mateix que amb els blocs, els primers el seu contingut feia referència  a les noves aparicions en el món de les noves tecnologies, però avui en dia, hi ha podcasts gairebé de tot.

Posem-ho a la pràctica, que podria cercar?

Ah, ja ho sé!!. Ahir van emetre a TV3 un documental  gravat al meu poble, Alcarràs, sobre la vida dels immigrants il·legals subsaharians  i em vaig quedar amb les ganes de veure’l,  em sembla que es deia Ombres. Que bé, ara ja el tinc disponible i quan tingui temps ja me’l miraré.

Ara podria cerca algun podcast relacionat amb biblioteques. A veure que trobo. Ostres tu, quina iniciativa més interessant, “Una biblioteca de podcast para ciegos”.  Amb campanyes com aquesta realment es quan et dones compte del que poden ajudar les noves tecnologies sense necessitar grans recursos econòmics. Aquesta també l’hauria de sumar a l’apartat d’avantatges.

Biblioteca Central Estatal de Guanajuato?  No m’he equivocat amb el nom , ho he escrit bé. Aquesta és una biblioteca que publica tot de podcast referents a les activitats que es porten a terme a la biblioteca, i a més a més, també utilitza aquest recurs per recomanar lectures.

I si busco notícies? Em sembla que avui visitava Lleida un personatge força conegut. Quina ràbia, ell a l’aplec del cargol i jo aquí treballant…  la vida no és justa.

Ah, m’ho deixava Javier!  A l’exercici també ens preguntes si en consumim i si en publiquem. Suposo que ja ha quedat clar, però la veritat és que mai a la meva vida he fet un podcast i només he vist alguns vídeos puntuals sobre algun programa que han emès per la televisió i no havia pogut veure, però el que no sabia és que t’hi podies sindicar el descarregava i prou.

Espero haver respost totes les preguntes, em sembla que més i tot!! 😉





Tasca 6 – Social Media i l’entorn educatiu

16 05 2010

Hola de nou companys,

Des del meu punt de vista, no només és necessari que s’incorpori  a les noves tecnologies i a la web 2.0 la Universitat de Vic, sinó els centres educatius en general. Ho han de fer en el seu treball diari  i  han de  formar-hi part, primerament el centre com a institució i després el seu professorat i alumnes com a usuaris plenament actius.

El primer i més gran avantatge d’aquest medi, és la fàcil comunicació ja sigui individual o en grup, el segon l’estimulació de l’aprenentatge, ja que existeixen nous mitjans que capten d’una forma més eficaç l’atenció de l’alumne i faciliten la comprensió com són els vídeos, les imatges, els àudios, etc. El tercer, estimula la participació, existeix més interacció. El quart, es fomenta el treball en equip i l’aprenentatge col·laboratiu, aquesta assignatura n’és un exemple ben clar. El cinquè, queden enregistrades totes les sessions, per tant dona més flexibilitat a l’estudiant i facilita la tasca a l’educador. El sisè, serveix perquè l’educació no tingui barreres, els nostres estudis ho demostren però hi ha molts centres que podrien aplicar-ho, hi ha alumnes que per malaltia, per treball o altres causes justificades tenen que aturar o cessar els seus estudis i encara podria continuar amb alguns avantatges més… però com és que amb tots aquests avantatges la majoria de centres educatius del país, ni tant sols ho tenen en els seus projectes a mitjà termini?

Crec que és obvi que requereix un gran esforç per part de totes les parts involucrades, sobretot pels professors, molts d’ells reacis a aquest mitjans perquè requereix un esforç per formar-se i mantenir-se al dia en noves tecnologies,  per adaptar el seu model d’ensenyament i el material pedagògic que a partir d’ara quedarà enregistrat a la xarxa i per encaixar el nou paper de l’alumne, més participatiu i més crític (això ja costa més de pair). Bé, com en tot, no es pot posar tothom al mateix sac. Confio que les últimes generacions aniran introduint el social Media en el seu entorn acadèmic, i nosaltres com alumnes també.

Bé, anant al gra  de l’exercici el Javier aquesta setmana ens demanava quines recomanacions fariem a la Uvic, en el nostre paper d’alumnes, en matèria de social media. Les meves són les següents:

  • Agenda personalitzada: on cadascú veiés totes les dates rellevants en relació a les assignatures matriculades: dates d’entrega de tasques, exercicis obligatoris, dies de sessió presencial, dates d’exàmens. El que ara hem de fer anant a cada assignatura i preparant un Planning semestral a l’agenda convencional.
  • Opció per part dels alumnes d’obrir un fòrum. En algunes assignatures ni tan sols s’ha obert un fòrum de dubtes, si el professor no pren la iniciativa l’alumne no té un espai de comunicació amb la resta. També es podrien obrir grups de treball quan els alumnes o creguin necessari (dubtes compartits d’una assignatura, treballs en grup).
  • Xat o espai virtual general. A part dels vinculats a cada assignatura, un espai més informal per comunicar-nos amb la resta de companys.
  • Un apartat on veiéssim les últimes notícies o entrades, sense tenir que anar assignatura per assignatura per veure que ha penjat cada professor.
  • Matriculació en línia. Un apartat, en dates de matriculació on ens poguéssim matricular com qui fa la compra en línia, simplement marcant les caselles de les assignatures  que desitgem i amb un sumatori final amb el total de crèdits i dels €.
  • Disposició dels horaris del curs següent abans de la matriculació (no forma part del social media però aprofito 😉  perquè aquest any tenim que fer malabarismes per quadrar assignatures. No m’ho tinguis en compte Javier).
  • Entorn virtual obert un cop hàgim acabat els nostres estudis. Pot ser profitós per ambdues parts, la universitat i l’alumne. Aniria bé per rebre informació interessant d’estudis, seminaris, cursos de formació continuada, per mantenir-nos al dia en la nostra disciplina, per a possible projectes de col·laboració amb professionals del sector (nosaltres).

Bé crec que sembla més la carta pels reis d’orient que possibles propostes. Ho deixo aquí i animo als altres companys que continuïn amb aquestes recomanacions.

Ahhh m’ho deixava

SOM CAMPIONS, VISCA EL BARÇA!!!!!





Tasca 5 – Les Biblioteques i les xarxes socials

2 05 2010

Les xarxes socials formen part de la condició humana des de temps remots. L’esser humà sempre ha disposat de diferents mecanismes per a relacionar-se des dels més primitius com poden ser els gestos, fins als més evolucionats com son les noves tecnologies, però tots satisfan la mateixa necessitat, comunicar-se.  La diferència d’utilitzar una eina o una via diferent alhora de comunicar-nos pot canviar la xarxa en la que nosaltres ens relacionem. Dit d’una altra forma, fa centenars d’anys els veïns d’un poble es comunicaven mitjançant la llengua oral i la seva xarxa social probablement eren el veïns d’aquells poble, o a molt estirar els del poble del costat. Avui dia tenim més mecanismes de comunicació, per tant més xarxes socials de les que formar part, per exemple, gràcies a les noves tecnologies qualsevol de nosaltres pot ser amic/ga d’una  persona d’Austràlia mitjançant la xarxa  i el que ens uneixi pot ser una afició en comú, sense tenir cap necessitat de moure’ns de casa.

Amb aquestes noves xarxes socials, a les biblioteques se’ls ofereix noves vies i possibilitats per apropar-se a alguns sectors de la població, sobretot adolescents i joves, usuaris potencials d’aquestes xarxes fet que implica:

  • Visibilitat a la xarxa
  • Accessibilitat: més persones podran accedir als serveis i fons que ofereix la biblioteca.
  • Compartir recursos: sobretot amb altres institucions
  • Participació dels usuaris: fins ara la informació era unidireccional, a les noves xarxes socials tothom hi pot dir la seva, fet que augmenta la participació ciutadana, la  informació passar a ser  bidireccional.
  • Major comunicació: dona més transparència a la institució.
  • Integració dels nous mitjans: dona una imatge de modernitat a la biblioteca

El primer exemple és la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Aquesta biblioteca és una iniciativa conjunta de la Universitat d’Alacant, del Banc Santander Central Hispano i la Fundació Marcelino Botín que intenten promoure la suma d’esforços i projectes d’altres universitats, institucions i empreses espanyoles, llatinoamericanes o de qualsevol altre lloc del planeta interessades en la difusió de la literatura i les lletres hispanoamericanes al món. Actualment ofereix  a través de la xarxa, lliure accés als seus fons formats per milers de registres bibliogràfics en diferents  formats.

Aquesta biblioteca digital,  en un esforç de mantenir-se al dia en les noves tecnologies, dins del seu portal, ha creat un bloc on s’ofereix les últimes notícies i novetats de la biblioteca. És aquí on també hi tenen joc les xarxes socials, oferint la possibilitat de subscriure’t al seu perfil de  Twitter o Facebook. En ells informen sobre notícies  de certàmens literaris, entrega de premis i qualsevol esdeveniment rellevant relacionat amb les lletres i la literatura espanyoles. La majoria de notes et redireccionen al seu bloc on es desenvolupa la informació. Segons sembla, cap de les dues eines té massa seguidors.

El segon exemple és una xarxa social personal i vertical anomenada Goodreads. Està adreçada als amants de la lectura, encara que no prové directament de cap biblioteca. Com a idea té una similitud amb el Librarything que ens comenta Javier en el seu article però la seva funció és diferent, això sí, comparteixen la matèria primera: els llibres i la xarxa.

És  necessari donar-se d’alta però un cop ho has fet, pots començar a omplir estants virtuals amb els llibres que t’has llegit, estas llegint o tens intenció de llegir. Pots fer revisió d’aquests i qualificar-los. Després d’aquest pas pots copiar el codi que genera automàticament el lloc i publicar la teva revisió al teu bloc personal, si així ho desitges.

La part més interessant, des del punt de vista del tema que ens toca, és que com a qualsevol xarxa social, pots agregar els teus contactes o pots cercar gent amb gustos per la lectura semblants als teus i agregar-los a la teva xarxa i així anar seguint les seves lectures i rebre noves  recomanacions.

Des de la configuració del teu compte tens múltiples opcions de personalitzar-la, que inclouen actualitzacions mitjançant Twitter, Facebook, MySpace i Bebo del que vas llegint.

L’únic inconvenient que se li pot trobar és la minsa representació de literatura espanyola, per això també disposem d’una xarxa social en versió espanyola anomenada Anobii.

Els tercer exemple i últim, fa referència a un concepte de biblioteca totalment innovador com és Idea Store. No sé si ja ho coneixeu o no teniu ni idea del que us parlo, per si de cas un en faig cinc cèntims. Aquests centres van néixer a Londres  l’any 1999 com a nou concepte de biblioteca on es combina la biblioteca, l’aprenentatge i la informació. Obren els 7dies de la setmana, ofereixen serveis d’informació i formació continuada i també d’altres serveis com guarderia i cafeteria perquè també s’utilitzen com a lloc de trobada i oci. Aquest nou concepte va aparèixer dins d’un ampli programa dissenyat per a la rehabilitació d’un dels barris més marginals de Londres, Tower Hamlets. La seva idea principal es intentar eliminar les barreres de l’aprenentatge i concebre un servei adaptat a l’estil de vida actual. Actualment s’han convertit en un referent mundial sobre nous conceptes de biblioteca.

Doncs bé anant al tema que ens interessa, ells també s’han incorporat a  les xarxes socials, concretament amb twitter i flickr. En aquests moments a twitter compta amb uns 300 seguidors, no massa pel nombre d’usuaris d’aquests equipaments (2.000.000 anuals d’usuaris!!). S’utilitza bàsicament com una plataforma per informar de les properes activitats, animen als usuaris de la xarxa a fer-se soci si encara no ho són, a participar en les diferents iniciatives, des de recomanacions a la seva  pàgina web de lectures fins a formar part d’alguns dels club de lectura. Flickr l’utilitzen com a plataforma per exposar en fotografies algunes de les activitats que s’han portat a terme,exposicions d’art, trobades i entrega de premis d’alguna cursa lectora. De moment hi tenen poques col·leccions, no sé si és perquè encara estan en fase experimental o bé no és un dels seus objectius principals. Val a dir que dins a la seva pàgina web hi tenen un bloc on s’hi promou de forma molt activa la participació ciutadana, tant amb recomanacions de lectura com donant la oportunitat d’opinar sobre els seus serveis, amb la finalitat de millorar-los. Tot un exemple a seguir.

Com a conclusió de l’anàlisi d’aquests tres casos, podríem dir que les funcions principals que en fan les biblioteques de les xarxes socials són:

  • Informar dels serveis i activitats de la biblioteca
  • Enllaçar amb el web principal i el catàleg del centre.
  • Promocionar la biblioteca mitjançant vídeos i fotografies promocionals de creació pròpia.
  • Publicar notícies d’interès relacionades amb la institució.
  • Facilitar la interacció del usuaris amb el centre.

Des del meu punt de vista, crec que és en aquests casos on rau la força de les xarxes socials i és la vessant més interessant, molt més que la personal. Saber que fa o esta fent en aquest moments “X” ens pot despertar la curiositat el primer i segon dia, però no crec que tingui un futur a llarg termini.  En canvi, sí que li veig en totes aquelles opcions que ens aporten coneixement i en les quals es produeix un intercanvi d’informació beneficiós per ambdues parts, ja sigui a nivell personal o professional. Pel que fa a les biblioteques crec que és necessari que les noves tecnologies formin part del seu pla d’actuació immediat,  aportant valor afegit als recursos existents a la xarxa, i així, evitar que les noves tecnologies desplacin la biblioteca en un futur no massa llunyà. Com s’utilitzin aquestes eines des de les biblioteques, dependrà del context, dels usuaris  i de les necessitats de cadascuna.





Tasca 4 – Twitter

28 04 2010

Hola companys,

Després de llegir-me aquests últims dies les vostres aportacions i opinions sobre Twitter i de cercar d’informació a la xarxa crec que Twitter, com qualsevol de les eines en línia que se’ns ofereix, té els seus seguidors i detractors. Cadascun de nosaltres hi podem veure avantatges i inconvenients diferents depenent de l’ús que n’esperem fer.

Personalment crec que els usos més interessants estan en el àmbit empresarial i com a eina de difusió de temes socials d’interès. Ja sé que les xarxes socials tenen molt èxit i que molta gent s’hi connecta per establir noves amistats, compartir els seus pensaments,etc.  però sóc de les que penso que a poques persones els hi pot interessar el que penso o el que faig.

Una de les coses que em sorprèn més és el canvi de mentalitat alhora de compartir dades a la xarxa. Encara avui, quan hem de crear un compte de correu electrònic gratuït o ens hem de donar d’alta en algun servei en línia, ens passem més estona pensant en la identitat fictícia que donarem que no pas donant-nos-hi d’alta. En canvi després no tenim cap pudor alhora de penjar una fotografia nostra amb els nostres fills o nebots, o bé explicar que el pròxim cap de setmana anirem a Sant Fruitós del Bages, després de deixar clar qui som i on vivim. No és una mica contradictori tot plegat?

Doncs com que sempre hi ha caps pensants, aquests han creat una pàgina anomenada Please roab me, ( “siusplau roba’m”). Crec que el títol no deixa lloc a dubtes. Aquesta pàgina exposa els tipus d’informació personal que mostrem a les xarxes socials i en el perill que es converteix depenent de les mans on vagi a parar.

Twitter i les empreses

Un dels grans avantatges de Twitter és que és un canal informatiu i publicitari d’alta ressonància i a baix cost. Moltes empreses han aconseguit visibilitat a la xarxa gràcies a aquest tipus d’eines que permeten mantenir el contacte amb els seus clients, o possibles clients, sense la necessitat de portar a terme grans campanyes publicitàries, fet que facilita competir dins la xarxa a les empreses petites amb pocs recursos al costat de les grans multinacionals.

També facilita la comunicació amb els clients i la obtenció d’informació sobre el grau de satisfacció,  de noves idees i necessitats d’aquestos, o la possibilitat d’oferir descomptes personalitzats. Alguns exemples d’aquest fenomen són empreses tan variades com Ikea amb el grup de fans de la marca, Caprabo informant de les últimes ofertes,  o Chocolates Valor que utilitza twitter per al llançament d’un nou producte. L’ús de twitter a les empreses va en augment, fins al punt que ja s’ha creat un decàleg per la seva utilització.

Twitter i el nostre entorn

Una de les vessants que considero més interessants de twitter és la participació ciutadana en els temes d’actualitat. Una de les últimes iniciatives del govern català, és la incorporació de twitter dins del Parlament de Catalunya, fet que corrobora el seu ús social facilitant la comunicació entre polítics (aquells personatges que sempre ens semblen tan llunyans) i ciutadans. Utilitzen twitter de forma regular, uns vint diputats, entre ells Miquel Iceta, Joana Ortega, Albert Rivera, o el mateix president Ernest Benach, tots ells amb els colors polítics ben diferenciats però amb una cosa en comú, l’aposta per les noves tecnologies i la participació en les xarxes socials.

Twitter i les biblioteques

Un dels eixos bàsics per a qualsevol biblioteca és el foment de la lectura, sobretot en els públics infantils i juvenils. Aquest és un bon exemple, Romeu i Julieta arriben a Twitter,  tot i que qui el porta a terme és la Royal shakespeare Company però ho fa amb el mateix propòsit, apropar els joves a la lectura. Crec que és una iniciativa que es podria portar a terme  des del món bibliotecari, no es necessiten ni grans infraestructures ni grans pressupostos.

Però bé, de moment les biblioteques estan utilitzant twitter per mantenir informats als seus usuaris de totes les activitats que s’hi porten a terme Biblioteca de Vasconcelos (Mèxic), per informar de les últimes novetats que han adquirit Biblioteca el Drac (Balenyà) i per recomanar lectures.

Ja per acabar i com a curiositat, a lo millor molts de vosaltres ja ho heu vist, si poseu les paraules “biblioteca twitter”, el tercer resultat  entre 2.090.000 d’obtinguts serà aquest. El món és un mocador, oi? 😉





Tasca 3 – Que ès i per a què serveix el RSS

31 03 2010

Remenant, remenant a veure que trobava per explicar a algú inexpert com jo que és això de les RSS, he trobat un blog molt interessant. El seu autor és en Genís Roca, Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona però que es dedica professionalment, podríem dir a l’estudi dels models de presència a Internet tant per a persones, com per a empreses i institucions, així com en l’anàlisi i difusió de les causes i conseqüències que hi ha al voltant de l’anomenada web 2.0.

Però bé, anant al gra, el que realment m’interessa és un article que parla sobre RSS i la sindicació de continguts. El divideix en 3 apartats: el servei, l’eina i els usos.

El servei

Explica de forma molt clara i entenedora, per a persones no iniciades que és la sindicació de continguts. Ell ho explica d’aquesta forma:

Algú que estigui interessat en un lloc concret d’Internet l’ha de visitar de manera periòdica i sistemàtica si vol detectar-hi l’aparició de nous continguts del seu interès. Aquesta és una tasca farragosa ja que quan es visita el lloc no sempre queda clar quines són les novetats, i a més a més, cada cop és més gran la quantitat de webs, blogs i fonts d’informació a Internet susceptible de merèixer interès. El 1999 Netscape va inventar un senzill format que permetia a una web enviar automàticament els seus continguts nous a una llista de subscriptors, el qual s’ha anat millorant i normalitzant fins arribar a l’actual format RSS (Really Simple Sindication), convertit ja en una solució indispensable per a intentar gestionar el ritme frenètic de creació de nous continguts a la xarxa.

El servei consisteix en la possibilitat de subscripció a un lloc de Internet, de manera que si aquest publica algun nou contingut els interessats el puguin rebre immediatament. És rellevant fer notar que els subscriptors reben el contingut pròpiament dit, i no només un avís de la seva existència, amb la qual cosa el que es produeix es una sindicació (redifussió) de continguts des d’una font d’origen cap a un munt de destinataris. RSS és el format consensuat sobre com aquests continguts han de ser enviats i rebuts.

L’eina

En aquest apartat especifica quina és la funció d’un agregador, bàsicament,  gestionar des d’un únic lloc totes les subscripcions RSS que tenim permetent-nos:

1.    Rebre el contingut de les diferents subscripcions (feeds) que ens van enviant.

2.    Ordenar les fonts d’informació (feeds) al criteri de l’usuari.

3.    La lectura dels continguts rebuts evitant-nos d’anar al lloc web on s’han originat.

4.    Conèixer el contingut pendent de lectura.

El resultat és una potent eina que ens permet conèixer en tot moment quants nous continguts han estat publicats als nostres llocs preferits d’Internet, i decidir en quin moment i en quin ordre els volem llegir, estalviant-nos temps i filtrant només la informació emergent.

Els usos

Implementarem una RSS mitjançant la icona taronja ja famosa, i tant ho farem des de la versió digital del nostre diari preferit, escollint una secció concreta o general, com d’una pàgina web que per diferents motius acostumem a visitar, com de l’entitat bancària que ens envia informació financera.

Des del meu humil punt de vista, el més interessant de l’article és la reflexió final que fa en Genís roca al final:

Actualment una font d’informació digital només és útil de manera estable si és susceptible de ser administrada mitjançant subscripcions RSS. Ja no és viable pretendre que sigui l‘audiència qui assumeixi sistemàticament l’esforç de fer la visita.

Vosaltres també ho creieu?

Si voleu llegir l’article cliqueu aquí.





Tasca 2 – 15 enllaços

23 03 2010

Lleida ciutat de moda

Si has sentit dir que aquesta temporada serà la gran temporada del teixit “denim” i que un dels “looks” més “trendy” d’aquesta primavera és portar un pantaló texà, estil “boyfriend” amb gira i una camisa texana per  fora, tu ni cas. Que t’han dit que si no tens uns “joggers” a l’armari no ets ningú, tapat les orelles el que realment es porta de moda és LLEIDA.

Sí, sí, has llegit bé, Lleida.  Des que el dissenyador lleidatà Custo Dalmau va aparèixer amb la seva  col·lecció primavera-estiu i va acolorir l’espectacular catedral de la Seu Vella de Lleida pocs han sigut els que se n’han pogut estar. A que esperes ?

Si vius lluny ja no tens excusa, amb l’AVE o l’avió t’hi plantes amb un tres i no res. Hi ha opcions per a tots els gustos:

Si   t’agrada la natura, és la ciutat ideal.  Lleida  té un parc privilegiat dins la ciutat, el Parc de la Mitjana -amb àrea fluvial amb zones d’esbarjo –  on t’hi sentiràs privilegiat, a més del parc lineal del  riu Segre, els romàntics Camps Elisis i l’horta que envolta la ciutat, una gran zona verda que invita a passejar.

Si  tu el que t’agraden són les pedres, i com més anys tinguin millor, no pots marxar  de Lleida sense haver vist el monument insígnia de la ciutat La Seu Vella, l’antiga catedral, un destacadíssim edifici romanicogòtic que domina la ciutat des de dalt del turó, a més de moltes altres construccions monumentals que donen a entreveure la varietat de cultures que han deixat empremta al llarg de la història en les nostres contrades.

Si ets dels que et decantes per la gastronomia, el tercer cap de setmana de maig t’espera el singular Aplec del Caragol, on se’n serviran 12 tones, crec que suficients per  treure’t  el cuquet  (mai millor dit). I per postres fruita dolça, no podia ser  una altra cosa, una de cada dues pomes i peres que es produeixen a Espanya procedeix de Lleida.

Si el que vols és una amplia i variada oferta musical i teatral, amb la inauguració de la Llotja el passat mes de gener aniràs ben servit i per si encara en necessites una mica més de dosis, durant el mes d’Abril podràs gaudir de la 16à Mostra de cinema llatinoamericà de Lleida. Ah m’ho deixava!!  si ets dels que viatges amb els marrecs de casa no et pots perdre la Fira de Teatre de Titelles de Lleida i l’Animac, Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya.

Ja ho saps, tant si vols ser “trendy” o simplement vols passar uns bons dies envoltat de bona gent i d’un paisatge únic, Lleida és la teva ciutat, està de moda!!





Tasca 1 – Blocs o blogs??

10 03 2010

A aquestes alçades, on gairebé tots ja heu fet les vostres aportacions a la primera tasca del bloc, crec que  resta poc a dir sobre el tema. He decidit fer una aportació amb una vessant diferent, els blocs escrits en català.

Què és un blog?

Un blog o bloc, depenent de com es vulgui dir, no deixa de ser una pàgina web on anem enregistrant entrades sobre un tema o contingut concret per odre cronològic. La diferència principal entre un diari o bloc físic és l’accés al contingut (encara que en el format digital, si ho desitgem, també podem restringir l’accés)  i la possibilitat d’afegir comentaris per part dels internautes. D’aquesta forma s’estableix un diàleg entre l’autor del bloc i  el visitant o usuari de la xarxa.

La temàtica i ús del bloc és molt àmplia i variada. N’hi ha de personals, públics, d’entitats, organitzacions, col·laboratius, tecnològics, etc. El que tots tenen en comú es que serveixen com a plataforma per expressar i compartir públicament una idea, pensament,  crítica o sentiment  sobre un tema en particular.

La blocosfera catalana

Segons explica la periodista i escriptora Mercè Molist en el seu article sobre “la blocosfera catalana” a la revista Coneixement i Societat els blocs són actualment el fenomen més emergent i popular a Internet. Ho demostren les xifres: cada cinc mesos, es dobla el nombre de blocs al món. La comunitat lingüística catalana no n’és una excepció. En pocs anys, des del 1999, han sortit blocs en català com bolets, de les més diverses temàtiques i autors, des de persones desconegudes fins a polítics, cantants i escriptors famosos. Aquesta revolució ha estat possible gràcies a l’aparició de serveis gratuïts d’allotjament i creació de blocs, que faciliten molt la tasca de mantenir un bloc i permeten que pugui fer-ho una persona sense coneixements tècnics, i també els directoris Catapings i Bitàcoles.net, que ofereixen un punt de partida per localitzar els blocs en català. Aquests serveis són la columna vertebral de la blocosfera catalana, que alguns anomenen catosfera i que es basa majoritàriament en el voluntariat: ningú no hi guanya diners i tot es fa per vocació. Encara que la catosfera no té la gran influència social i política que han aconseguit els blocs als Estats Units, s’hi acosta cada dia més, aprofitant un forat clau a Catalunya: la manca de mitjans de comunicació en català.

Premis Blocs a Catalunya

L’Associació STIC.cat  (Societat de Tecnologia i Coneixement)amb la finalitat de portar a terme una sèrie d’accions que desenvolupin les TIC en l’àmbit de la comunitat lingüística catalana arreu del món i que promoguin la innovació i l’ús de les eines de la societat del coneixement,

organitza amb caràcter anual, els Premis Blocs Catalunya. El passat octubre Vic va acollir la segona edició d’aquest certament. S’hi van inscriure més de 600 blocs, i va rebre més de 20.000 votacions. Els blocs premiats varen ser els següents:

Millor bloc corporatiu: Gestió del coneixement
Millor bloc personal: La volta dels 25 (Marc Serena)
Millor bloc de Cultura: Altres Barcelones (Dani Cortijo)
Millor bloc d’Educació: Educació emocional, una filosofia de vida
Millor format audiovisual: UMTSForum.net (Laureà Folch)
Premi Lletra – Literatura: Tens un racó dalt del món (J.M. Tibau)
Millor bloc polític: Construïnt sinergies (Raül Romeva)
Millor bloc TIC: Les TIC i la discapacitat (Carlos Garcia i Pedro Cabanes)
1r premi especial STIC.cat: Jil Van Eyle
2n premi especial STIC.cat: Somriures de Bombai